Demá enterrarem al Ramiro, pobre Ramiro, amb el seu barret i la seva barba sense saber-ho s'havia convertit amb una mena d'icona de Cassá.No hi ha persona del poble que no saves qui era.Ens ha deixat i amb ell s'ha endut el secret de les murgules.Jo el veia marxar caminant i a les dues hores el veies tornar carregat d'aquest apreciat bolet.Si li preguntabas d'on venia, es posaba a riure i et deia, amb una bona bufarada del seu aler asfixiant d'alcohol,_Del bosc, d'on creus que surten els bolets doncs?

El mes passat l-hi va tocar al Dinamic.De miques en miques, perdem l'escencia del poble, sense que jo i pugui fer res.